CASAL DE FAMILIES MONOPARENTALES



Ajuntament de Badalona
Regidoria de la Dona





Projecte




 CASAL DE MARES
Programa de Protecció
per a famílies monomarentals








Febrer de 2007





BREU DESCRIPCIO DEL PROJECTE

Es tracta d'aplicar un Programa d'Intervenció dirigit a famílies que per diferents motius estan integrades per dones soles amb els seus fills i filles, a l'efecte de potenciar els valuosos recursos que tenen les mares que eduquen als seus fills en solitud. Té com objectiu general augmentar el benestar propi i dels seus fills, sent un important element de suport psicològic i de prevenció dels riscos que sovint s'associen a les famílies monomarentals. Es busca també fer efectiva la conciliació de la vida familiar i laboral d'aquestes dones, donant així cobertura a un col·lectiu amb dificultats que d'altra manera no rep assistència a través d'altres organismes.


I)                SITUACIÓ QUE GENERA LA NECESSITAT D'AQUEST PROJECTE

1 . Famílies monoparentals i monomarentals

Les famílies monoparentals són aquelles compostes per un sol membre de la parella progenitora (home o dona) i en les quals, de forma perllongada, es produeïx una pèrdua de contacte afectiu i lúdic dels fills no emancipats amb un dels pares. En aquesta definició s'inclouen una gran varietat de situacions:
·     Separació o divorci
·     Mares solteres
·     Defunció de l'altre progenitor
·     Adopció per part de solters i solteres
·     Absència permanent o perllongada de l'altre progenitor per malaltia permanent o hospitalització, absència laboral, emigració, presó

En el nostre país, com en la resta del món, la gran majoria de llars monoparentals es troben sota la responsabilitat de dones. Per tant, per aquesta raó de gènere és més correcte anomenar-les famílies monomarentals, o famílies de mare sola.

Les dones soles responsables de les seves famílies han sofert històricament un procés d'exclusió social, començant pel propi fet d'estigmatitzar la seva família cridant-la família trencada o desestructurada. Per aquest motiu aquesta nova denominació donada des de la sociologia feminista ha tractat de dotar-les de dignitat i reconeixement, fent visible el rostre femení de les mateixes.

Les necessitats específiques d'aquestes famílies fins a fa bé poc havien estat ignorades, a pesar que el seu creixement va en augment.

2. Magnitud del problema

El 9,9 per cent de tots les llars és monoparental, i la tendència és que vagi en augment. El 87,52 per cent de les 386.300 famílies monoparentals existents a Espanya en el tercer trimestre de 2006 tenia com nucli central a una dona, en la seva major part solteres i menors de 45 anys.
Segons les últimes dades recollits per l'Institut de la Dona, 338.100 famílies estaven encapçalades per una dona -són monomarentals- una xifra lleugerament per sobre de la del segon trimestre de l'any passat i un deu per cent superior a la del tancament de 2005. Tenint en compte el seu estat civil, la dona formava el 94,90 per cent de les 78.400 famílies monoparentals solteres, el 81,43 per cent de les 47.400 de les formades per vidus i vídues i el 89,79 per cent de les 199.900 compostes per separats i separades. Per trams d'edat, de les 262.600 famílies monoparentals integrades per una persona menor de 45 anys, el 90,40 per cent corresponen a dones, un percentatge que baixa fins al 42,42 per cent en el cas de les majors de 60 anys. D'entre 45 i 59 anys, les dones són el component del 82,48 per cent de les 120.400 famílies monoparentals. Les famílies monoparentals amb quatre fills o més estan regides en la seva totalitat per dones, igual que el 91,61 per cent d'aquelles en les quals hi ha tres descendents. El percentatge es redueïx de manera gradual fins a arribar a el 85,65 per cent en els casos d'un fill únic.

Unes 234.800 d'aquestes dones treballava; altres 38.700 estaven parades, i 64.600, inactives. Altra dada preocupant és que el 1,8 % dels parts atesos en hospitals corresponen a adolescents (Gómez de Terrer, 1991) en risc de convertir-se en mares soles.

El col·lectiu de vídues està conformat per 2:220.700 dones (INE), moltes de les quals viuen sota el nivell de pobresa. Cal assenyalar que en aquestes dades oficials no estan comptabilitzades les famílies monoparentals que no formen llar pròpia, sinó que viuen en altres llars, sent els més habituals la llar paterna o matern d'origen, ja que les dificultats econòmiques i d'accés a l'habitatge no permeten que moltes d'aquestes famílies visquin independentment.
Referent a la situació de separació i divorci, s'ha d'assenyalar que l'Institut de Política Familiar (IPF) afirma en una recent publicació (La ruptura familiar a Espanya, 25 anys després (1981-2006)) que el nombre de matrimonis dissolts cada any ha crescut un 72 per cent en l'última dècada. El IPF assevera que les dades estadístiques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmen la previsió que abans de l'any 2010, per cada matrimoni que es produeixi es trencarà altre. Les estadístiques del CGPJ ens informen d'un total nacional de 41.000 nul·litats, divorcis i separacions registrades en el segon semestre de 2006. En Catalunya aquesta xifra ascendeix a 7.763.

En aquestes dades només es recullen les situacions de parella amb registre legal, però no les parelles de fet que van en augment.
3. Condicions de vida d'aquestes famílies

Al mateix temps que s'ha produït un increment en aquestes famílies, s'ha constatat la tendència creixent que es trobin en risc d'exclusió social, ja que aquestes caps de família tenen una sèrie de problemes que els pertoquen específicament. Entre ells citarem els següents:

·     d'inserció en l'àmbit laboral (precarietat, falta de formació o de temps per a la formació, falta d'habilitats bàsiques per a la incorporació al món laboral, dificultat per a la conciliació amb la cura de fills i filles)
·     econòmics (baixos ingressos)
·     d'accés a l'habitatge
·     problemes emocionals derivats de l'estrès de l'acompliment del doble rol matern i patern i de la percepció social negativa derivada de la seva situació, especialment en les mares solteres.
 Investigar l'economia d'aquestes famílies ens enfronta al fet que en 1991 el 33 per cent d'aquestes famílies es trobaven sota el llindar de la pobresa (Enquesta de Pressupostos Familiars) o dita d'altra manera: una de cada tres famílies de mare sola a Espanya és pobra. Això implica que no només aquestes mares són pobres, sinó també els seus fills i filles ho són.

Segons el Comitè espanyol de UNICEF la pobresa en els nens i nenes que viuen en aquestes famílies triplica en percentatge la d'aquells que viuen en llars biparentals.

A aquesta dada cal afegir altre particularment dolorós: el 60 per cent de les ex-parelles, o bé no pagaven la pensió d'aliments, o bé pagaven menys de l'acordat, propiciant l'empobriment dels seus propis fills (Jiménez, Morgado i González, 2001, Universitat de Sevilla)


II)               CARACTERISTÍQUES DE LES DESTINATÀRIES

No és d'estranyar llavors que les condicions de vida d'aquestes dones responsables en solitari de les seves llars no sigui fàcil, i que aquestes circumstàncies les facin viure en constant tensió amb conseqüències per a la seva salut física i mental, limitant la seva integració social i el seu desenvolupament personal. Les dades d'aquest estudi anteriorment citat, portat a terme a Sevilla, Astúries, Barcelona i Tenerife, amb una mostra total de 235 famílies monomarentals, ens indiquen que al llarg del temps de monomarentalitat, un percentatge molt alt de les mares estudiades (75%) referien haver patit problemes de salut mental: ansietat, alteracions del somni, de l'alimentació, labilitat emocional, depressió (Dpto. de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de Sevilla, 2004)

Altra investigació portada a terme en Estats Units amb 2.921 mares solteres i casades, va trobar que les mares solteres tenien una probabilitat major de patir depressió, amb un episodi depressiu de 12 mesos de durada terme mitjà pel que fa a les casades (una incidència del 40%) (Turo-Shields, 2003).

Concretament, en el aspecte emocional s'han de tenir en compte les següents problemàtiques específiques d'aquest col·lectiu:

a)   Sobrecàrrega emocional i física

Assumeixen en solitari les funcions de criança, les tasques domèstiques, les responsabilitats d'educació i el pes de ser l'única font d'ingressos de la família, la qual cosa les deixa sense temps ni forces per a tenir un projecte de vida personal. Aquesta sobrecàrrega produeïx freqüentment símptomes depressius i ansiosos, trastorns del somni i irritabilitat.

b) Soledat
L'anterior situació no els permet dedicar temps per a una vida pròpia o per a socialitzar, la qual cosa contribueix a l'aïllament i genera forts sentiments de solitud, agreujats pel fet que la seva condició de mare sola amb fills de vegades els dificulta establir una parella o fins i tot una xarxa d'amistats. A més els canvis socials han fet que ja no es disposi de famílies extenses i de xarxes comunitàries de sustentació.

c)    Dependència afectiva i econòmica

 La recerca de la independència és un dels objectius primordials en la vida adulta de les persones. En el cas de mares joves, sobretot si són adolescents, la seva vida es desenvolupa en una situació de dependència d'altres persones econòmica, afectiva i social. La família d'origen sol posar les normes i el fill sol estar compartit. Actualment les mares solteres que s'embarassen no són tirades de la casa, però han de tolerar situacions de submissió per a poder subsistir, en les quals tenen poca oportunitat de decisió.

d) Baixa autoestima Múltiples esdeveniments influïxen de forma negativa en l'autoestima de les mares soles. Si són mares solteres joves han d'enfrontar els canvis físics que es deriven de l'embaràs, el sentiment de culpa per haver-se embarassat, l'aïllament del seu grup d'iguals, l'abandó dels seus estudis per a cuidar del seu bebé, la frustrant recerca d'ocupació sense preparació ni experiència, la pèrdua de les activitats gratificants enfront de l'augment de les obligacions, el duel per la pèrdua del pare del seu fill, i moltes vegades la submissió a les normes de la seva família d'origen. També s'han de tenir en compte els prejudicis que encara guarda la nostra societat patriarcal, per a la qual la maternitat en solitari representa una transgressió del model biparental asimètric.

En el cas de les dones separades i divorciades, han d'elaborar el dol per la pèrdua de la relació de parella que sol anar acompanyat de sensació de fracàs; solen tenir por de començar una nova vida afrontant soles les responsabilitats i han d'assimilar ràpidament els nous rols i canvis que se succeeixen després de la separació, a més de fer el seu propi treball i treure endavant als seus fills.

En el cas de les dones vídues, hi ha un sector que té als seus fills emancipats i cuiden als seus néts; unes altres tenen als seus fills o filles convivint amb elles. Però totes han d'enfrontar-se al fet que han passat les seves vides cuidant d'altres persones i en el moment de fer balanç es troben amb que parteix dels seus somnis es van quedar pel camí. Aquesta situació també afecta la seva autoestima ja que senten que ja no són útils i que la seva vida no té sentit.
Les destinatàries seran llavors, dones caps de família majors de 18 anys i els seus fills i filles.

III)            POSSIBLES REPERCUSSIONS PSICOLÒGIQUES EN ELS FILLS I FILLES DE FAMÍLIES MONOPARENTALS

És difícil estudiar a un grup tan heterogeni de famílies que s'ha format de maneres tan diverses i amb característiques tan diferents. No obstant això, s'han fet investigacions pel que fa a les repercussions psicològiques que té en els nens i nenes créixer en una família monoparental en termes de desenvolupament emocional, conductes, probabilitat de malalties mentals, identitat sexual i actituds futures cap al vincle de parella.
Lamentablement s'ha trobat que aquests nens i nenes obtenien pitjors resultats pel que fa als que creixen en famílies biparentals, però no existeix cap trastorn específic associat a aquesta situació; l'aparició de símptomes clínics depèn en gran mesura de la personalitat subjacent del nen i del seu moment evolutiu. No obstant això, s'han de tenir en compte les altres variables que hem assenyalat com coadjuvants: les dificultats socioeconòmiques, l'estat psicològic de la mare o la xarxa de sustentació que pugui establir.

A això s'han d'agregar altres factors de risc tals com:

·     les disputes judicials per custòdia i aliments
·     la pèrdua de suport o de comunicació amb el progenitor no custodio
·     l'elaboració del duel en el cas d'un progenitor mort
·     la disminució del temps que pare i mare poden passar amb el nen/a
·     els efectes del divorci en el rendiment escolar
·     disrupcions en les relacions familiars amb la família extensa
·     reaccions adverses a l'establiment de noves relacions del pare o mare

No obstant això s'ha demostrat que un dels millors predictors de l'adaptació dels nens i nenes a la monomarentalitat és la capacitat de la mare per a afrontar l'estrès del doble rol patern i matern, per la qual cosa creiem que facilitar les condicions de vida de les dones caps de família contribueïx a fer menys probables les repercussions psicològiques negatives.

Molts fills i filles de mares soles s'han convertit en persones reeixides en contra de totes les prediccions negatives. Això es pot aconseguir ensenyant a les mares bones habilitats de criança: saber impartir una disciplina efectiva, ser capaç d'expressar els sentiments, tenir bona comunicació amb els fills, i sobretot, proveir-les d'una xarxa de sustentació, condicions socioeconòmiques adequades i solucions pràctiques per a les seves problemàtiques. Quan se'ls ajuda alleujant la tensió de la sobrecàrrega i corregint les manques que afecten la seva vida quotidiana, les mares soles poden constituir una família sana i harmoniosa, molt més apropiada que una llar biparental conflictiu.

IV)             OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PROTECCIÓ

1.     Objectius generals

·     Empoderar i contenir emocionalment a les dones caps de famílies monomarentals
·     Ajudar que es faci efectiva la conciliació de la seva vida familiar i laboral
·     Donar suport als fills i filles d'aquestes famílies en l'àmbit psicològic i pedagògic
·     Crear una consciència sensibilizadora a nivell social fent visible la maternitat en solitari, redefinint-la i proveint recursos adequats a la seva realitat

2.    Objectius específics

Promoure els recursos personals, afectius i socials de les mares soles a través d'un Programa orientat a:

·     millorar les seves possibilitats de trobar treballs més estables i millor remunerats proveint-les d'un espai adequat per a deixar puntualment als seus fills i filles
·     fomentar la cura de si mateixa
·     potenciar els seus recursos interns i el seu poder personal a fi que puguin crear estratègies de afrontamiento satisfactòries
·     incentivar l'autoconfiança i l'autodeterminació per a la consecució dels seus objectius, el que al seu torn reforça la seva autoestima
·     ajudar-les a elaborar els duels i les pèrdues derivades de cada situació particular
·     treballar la seva inseguretat i la seva por a la solitud
·     assessorar-les en l'exercici del seu doble rol matern i patern facilitant l'expressió afectiva, l'aplicació de normes i la comunicació
·     generar una xarxa de suport que afirmi llaços de solidaritat i sentiments de pertinença per a no sentir-se aïllada
·     ressaltar els punts forts de les famílies monomarentales
·     revisar críticament els valors socioculturals sobre les relacions de parella i família des d'una perspectiva de gènere, afirmant la legitimitat d'altres tipus de família diferents de la biparental amb igual dret a existir i a rebre ajudes

V) ACCIONS I ACTIVITATS PREVISTES

Creació d'un espai familiar que sigui un lloc de trobada privilegiada on les mares puguin connectar-se entre si, compartir experiències i cooperar, rebre informació i formació i en el qual puguin deixar als seus fills sota supervisió.
1. Servei gratuït de Llar-Guarderia per a nens i nenes

·       L'espai familiar amb servei de Guarderia està previst per a acollir circumstancialment als nens i nenes de 0 a 12 anys dintre de l'horari de 7 a 21 hores, durant un període de 2 hores per als més petits i de 3 hores per als escolars.

·       Es realitzaran activitats adequades al desenvolupament evolutiu dels nens amb dinàmiques pedagògiques i lúdiques. Es proveirà de reforç a les tasques escolars i es posarà l'accent a més en les normes i la cura dels bons hàbits personals.

·        Es projecta també complementar aquest servei amb la col·laboració de voluntàries que ja estan integrades a altres Projectes de la Regidoria (Dons Acollidores i Banc del Temps) que rebran als nens i nenes que regressen del col·legi dintre de l'àmbit domiciliari, complint una funció d'acollida afectiva i supervisió de les tasques escolars.

·        S'oferirà també un servei de trasllat dels nens i nenes des del seu domicili a l'escola.
2. Suport Psicològic per a les mares

Aquest Programa estaria integrat per intervencions individuals, de família i de grup que serien les següents:

·         Entrevista Individual de suport psicològic
·         Entrevista Familiar de la mare amb els seus fills
·         Grup de Suport Emocional per a les mares
·               Tallers Psico-educacionals seguint un temari que faciliti el afrontament de la situació anteriorment descripta i que cobreixi les necessitats específiques d'aquest col·lectiu
·               Assessorament en altres àrees d'interès relacionades amb la criança  a través de Tallers

VI) CALENDARI D'ACTIVITATS i ACCIONS

·      Llar-Guarderia Casal de Mares

a) Tasques prèvies a l'obertura

b) Tasques de Coordinació

·     Grup de Suport Psicològic per a les mares

c) Tasques prèvies a la iniciació

d) Tasques de Coordinació

e) Tasques de Seguiment

VII) ASPECTES TEÒRICS I METODOLOGÍA

VIII) BENEFICIS PREVISTOS

IX) PLA DE DIFUSIÓ
X) RECURSOS MATERIALS DIDÁCTICS I LÚDICS

XI) RECURSOS HUMANS

XII) ELEMENTS INNOVADORS I SOSTENIBLES D'AQUEST PROGRAMA

****

Autora del Projecte: Lic. Maria Carballal Sánchez

Proyecto protegido por COPYRIGHT. No se puede copiar parte o totalidad del mismo ni hacer copias derivadas sin autorizacion expresa de la autora. Gracias.

PÍDELE UN DESEO AL HADA....